dilluns, 27 de febrer del 2012

Cançonetes!

A l'aula de nadons estem cantant tot el dia! Ja sigui a l'hora de fer el bon dia, a l'hora de menjar, a l'hora de dormir, a l'hora de fer jocs de falda... la qüestió és que estic aprenent moltes cançons noves i profitoses per estar en contacte amb els infants i que a la vegada ajuden a la memòria, a la interacció entre infants, a ballar i coordinar el cos, a la identificació de la cançó amb un moviment...
Aquí us en deix unes quantes de les que hem fet... encara me'n falten moltes per aprendre, però!



dimecres, 14 de desembre del 2011

Jocs de falda

A l’assignatura d’Estratègies d’Intervenció Educativa començarem a treballar els jocs i un d’ells són els jocs falda.


Tenia una petita intuïció del que eren, però no sabia molt bé com aplicar-los, com realitzar-los o quins eren els seus possibles objectius.
Cercant, cercant… he trobar un vídeo que explica la manera com treballen a un centre d’educació especial,  els jocs de falda amb infants amb NEE. Sobretot destaca els seus avantatges per a ajudar als infants a anticipar el joc o l’activitat que es farà i sobretot per afavorir no només la relació infant- adult sinó també la comunicació, cosa  amb la que tots tenen especial dificultat.


Tot i no ser una escola ordinària, com tots sabem, el que afavoreix als alumnes amb NEE, resulta positiu i enriquidor pels infants sense aquesta característica.

dissabte, 12 de novembre del 2011

Experiències educatives, el retard mental!

Aquest semestre tenim una assignatura relacionada amb els trastorns del desenvolupament. En aquesta, hem confeccionat uns equips d’experts que investiguen i expliquen a la resta de la classe un tipus de trastorn d’entre els quals es destaquen la discapacitat auditiva, la discapacitat motora, la discapacitat visual i el retard mental.

Al meu equip d’expertes ens ha tocat el retard mental que ja vàrem explicar la setmana passada.

La sensació que em va donar es que la teoria la tenia clara, però em faltava alguna situació pràctica on poder veure-la reflectida. La qüestió és que cercant per Internet, a l’editorial graó, vaig trobar un article escrit per Eulàlia Bassedas en què s’explica una situació educativa sobre una nena de 3 anys que té retard mental i es planteja, en l’article, com es pot sentir en l’inici escolar i algunes recomanacions per a la intervenció educativa.

dimecres, 9 de novembre del 2011

Ilusión


Ella está en el horizonte. Me acerco dos pasos. Caminos diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré.
¿Para qué sirve la utopía? Para eso sirve: para caminar.

Mi escuela saber a naranja (2010)

dilluns, 6 de juny del 2011

Frederick i el període d'adaptació

El conte de Frederick serveix molt per reflexionar sobre la manera de ser dun mateix i pensar amb els demés des d’un punt de vista positiu.


Inicialment, ens va agradar el conte per la manera com explicava els continguts i les idees que ens sorgien per contar-lo, ja que el conte fa referència i mostra elements molt diversos per tractar la temàtica (olors, colors, sensacions, el poema...).
Arrel d’aquest conte, pretenem tractar el marc teòric del període d’adaptació quan l’infant s'incorpora a lescola a mitjan curs.


Ens hem plantejat que un dels conflicte amb els que ens podem trobar és que el grup-classe no accepti el nouvingut, tant perquè és nou i els subgrups de la classe, que ells mateixos han conformat segons la personalitat que tenen, estan fets, com perquè aquest nen té una manera de ser diferents, que destaca.
El conte de Frederick ens serveix per solucionar aquest problema durant el període d’adaptació.

dilluns, 14 de març del 2011

Comprenent l'infant

Aquest article espera respondre a algunes de les pors dels pares davant allò que no entenen del seu nadó, pretén demostrar que l’infant acabat de néixer té amagades moltes habilitats i capacitats de les que molta gent no és conscient, vol deixar patent que si s’intenta entendre i comprendre el que un infant ens vol dir amb els seus gestos, paraules i accions, pare i infant aprenen i creixen junts.
 
Sabies que... és normal que tots els infants neixin amb un color blauet, una respiració irregular i amb alguna deformació al cap?
Els infants, després de néixer, presenten algunes o totes aquestes característiques. A vegades els experts tendeixen a prendre mesures dràstiques com donar-los cops al cul o submergir-los en aigua freda.
Com a conseqüència, els pares consideren que l’aspecte del nadó no és del tot normal i podrien pensar que el fet de tenir un color blauet és degut a una lesió cerebral, o que el fet de tenir una malformació en el cap és culpa de que la mare l’ha danyat durant el part.
Tot això no succeiria si els pares sabessin que el fet de tenir un color blauet o una mala respiració, inicials, és degut a que, fins el moment de néixer, l’infant depenia de l’oxigen de la seva mare i, un cop fora, el seu cos s’ha d’autoregular.
El moment del “plor”, ajuda a aquesta regulació i afavoreix al canvi del color i a la millora de la circulació.


Sabies que… els moviments de l’infant (reflexes) abans del part tenen una finalitats i unes conseqüències?
El fetus mostra, dins l’úter, una sèrie de moviments que serveixen per preparar el part, mantenir les contraccions de l’úter durant l’embaràs i faciliten el seu desplaçament per l’orifici vertical, durant el part.

Es podria dir que l’infant ajuda a la mare en tot el procés del seu naixement, des de la preparació del part fins que és fora.

Estudis consideren que aquests moviments responen a patrons heretats dels nostres avantpassats (simis i amfibis) i segons quins reflexes es donin dins l’úter, condicionaran i seran la base de la conducta motriu, posterior, de l’infant.

Sabies que… abans que l’infant aprengui a succionar el pit, escopirà i semblarà que tingui ganes de perbocar?
Durant els primers dies de naixement, l’infant s’ha de llevar el moc que hi ha en les vies respiratòries i, per això, abans de succionar, escopirà i tindrà arcades.
Al mateix temps, una mare primerenca no té llet fins després d’uns dies i s’ha d’encarregar d’estimular a l’infant per a la succió.
Per tant, podríem dir, que és un procés d’adaptació de mare- fill durant els primer dies del naixement.

Sabies que… el procés de succió és un procés d’adquisició de coneixements per l’infant?
La recerca d’aliments juntament amb la succió són dues de les activitats que són presents en l’infant just en el moment de néixer i serà el mateix infant qui les coordinarà (deglució- succió- respiració).


Durant l’alimentació, hi ha estones en què, entre unes succions i altres, es fan pauses. Aquestes pauses són no només un descans sinó també moments en què l’infant processa la informació que li arriba de l’exterior i estableix contacte amb la mare quan aquesta li fa senyals perquè torni a succionar.

L’alimentació és la primera activitat amb la que s’estableix un lligam entre mare i nadó.

Sabies que... l’infant acabat de néixer pot veure i sentir ja en la sala de parts?
El contacte visual de l’infant amb els pares després del seu naixement és un moment molt important pel procés de vinculació, és una manera de saber que l’infant està bé i el reconeixes com a propi.
Tanta és la seva importància que el bebè sembla no només estar programat per identificar els rostres humans i, sobretot, els femenins sinó que també els pot seguir amb la mirada a una distància de 25-30 cm de distància, sempre i quan sigui una imatge clara i es mogui lentament.
A partir de les tres setmanes de vida ja és capaç de reconèixer a la seva mare i respons als estímuls segons li agradi o no l’expressió d’un rostre; si li agrada es posarà content, però si és inexpressiu i no li agrada tendirà a girar la cara o, fins i tot, a plorar.

Dins de tot el procés visual l’infant fa una coordinació entre l’estat d’alerta, els moviments d’ulls i cap, no tenir en compte allò que el pot distreure i el fet visual en si.




Un nounat que mostri aquesta coordinació voldrà dir que té un sistema nerviós molt desenvolupat i sabrà aprofitar tots els estímuls visuals i auditius per aprendre.

Sabies que... amb un petit renou (veu, objecte) l’infant passa d’un estat tranquil a un estat d’alerta?
L’objectiu d’un infant quan sent una veu o un objecte que l’atreu serà el de cercar l’origen d’aquest so, sobretot si és la veu d’una persona, i, per aconseguir-ho, adoptarà una postura, una actitud, un caràcter, etc, que l’adult podrà percebre.

Els pares aprendran a reconèixer quin és el to de veu adequat amb el que s’han de dirigir a l’infant segons els seus objectius i sabran identificar quan no li agrada el que sent (aparta el cap, accelera la freqüència cardíaca, la pell es torna vermella...).
Durant aquest procés, arribarà un moment en que hi haurà total sincronització dels moviments de l’infant al ritme de la veu de l’adult i, al mateix temps, l’adult adaptarà el to i ritme de veu segons els moviments que cerqui en l’infant.

Sabies que... un nadó de set dies sap reconèixer el protector mamari de la seva mare?
Això demostra lo desenvolupat que tenen aquest sentit atès que saben reconèixer i discriminar estímuls olfactius gràcies a la quantitat d’informació que tenen acumulada de l’entorn i de les persones per poder-les distingir.
És per això que quan la seva mare l’agafa, reconeix el seu olor i realitza moviments com d’esperar ésser alimentat.

Sabies que... el bebè relaciona el tacte i els moviments amb la persona que l’està tocant?
Està demostrat que cada persona que composa l’entorn de l’infant el tracta d’una manera diferent que ell sap identificar. Normalment és la mare qui el calma donant-li copets lents; mentre que és el pare qui l’incita al moviment i al joc.

Al mateix temps, segons el moviment  que l’adult faci, rebrà una o altre resposta per part de l’infant. Per exemple, si la mare li toca la boca, l’infant respondrà a aquest estímul movent el cap cercant el pit i succionant a la vegada.

Per tant, el tacte és un àmbit molt important de comunicació pares-fills/ entorn-infant.

Sabies que... l’infant és capaç de regular la seva conducta segons els tipus d’estímul que rebi? I que aquesta regulació de la conducta dependrà del seu estat de consciència? I que per a que l’adult pugui entendre la resposta de l’infant ha de reconèixer l’estat de consciència en el qual es troba l’nfant?

Com és normal, un nadó respon als estímuls que li arriben de l’exterior, de tal manera que si un estímul és positiu per aquell infant, la resposta també serà positiva i, a la vegada, serà capaç de centrar la seva atenció en allò i controlar i evitar la resta d’estímuls.

Per tant, tot aquest procés implica un control de l’estat de consciència de l’infant (son profunda, estat d’alerta, plor...) que determina el seu desenvolupament cognitiu i social, la capacitat d’emmagatzemar la informació i de delimitar la seva  resposta, segons hi hagi un major i menor control de la conducta.

Un pare ha de saber quins són els estat de consciència i quin tipus de resposta es produirà segons es trobi en un o altre, per tal que pugui l’adult regular també la seva conducta.

Sabies que...

Aquestes són algunes mostres que ens permeten comprovar del que l’infant és capaç. Cal dir que cada nadó és diferent i, sobretot, el context on es desenvolupa, els estímuls que rep i la gent que l’envolta, condicionaran la seva maduració

Si els pares són capaços d’interpretar les respostes, les capacitats i les necessitats de l’infant i saben adequar-se a elles, la seguretat en sí mateixos augmenta perquè no només el saben comprendre sinó que donen una resposta que satisfà l’infant i aquest respon satisfactòriament als estímuls que li arriben del seu entorn perquè estan adequats a ell.

És d’aquesta manera com es comença a construir el llaç patern- filial i així es va creant una estructura complexa, fràgil, però forta i sòlida a la vegada.

Un bebé satisfecho emocional y fisiológicamente,
acostado boca arriba,
tiene el mundo frente a sus ojos”


Bibliografia de referència
*BRAZELTON,B.; CRAMER, B. (1993): La relación más temprana. Padres, bebés y el drama del apego inicial. Ed. Paidós, p. 79-131

* KLAUS.M; KLAUS.P: Su sorprendente recién nacido., sus capacidades desde los primeros minutos de vida.

* El desarrollo de las capacidades y la incidencia del entorno primario.  Alejandra De Renzis Peña (Prof. Sup. en Ens. Preesc.). www.educacióninicial.com

Escrit per: Erika Taltavull Bagur 2011